idiomes
Les olives • MERCÈ VANCELLS coach en nutrició i salut integrativa
17354
post-template-default,single,single-post,postid-17354,single-format-standard,theme-bridge,bridge-core-2.2,woocommerce-no-js,ajax_fade,page_not_loaded,,side_area_uncovered_from_content,columns-4,qode-theme-ver-20.7,qode-theme-bridge,wpb-js-composer js-comp-ver-6.1,vc_responsive,elementor-default

Les olives

Cogiendo aceitunas

Les olives

Des de que tinc ús de raó les olives han estat la fuita predilecta de casa.

Les olives són els fruits de les oliveres. I l’origen de les oliveres es situa a Orient Mitjà o Asia Menor.

Són una fruita bíblica associada a les escriptures amb símbols de bondat, agilitat, puresa, felicitat i abundància. Se’n han trobat restes que daten de fa més de 8.000 anys.
Les olives van tenir un paper vital a Grècia, en la mitologia, en la filosofia i en la medicina; fins i tot es van redactar lleis que protegien les oliveres. Hipòcrates receptava olives per curar les ulceres d’estomac, la colera i els dolors musculars.

Els romans li conferien propietats afrodisíaques, i van ser els que van perfeccionar l’extracció d’oli amb la premsa de pedra.

Espanya és el major productor d’olives, el segueixen Itàlia i Grècia. Hi ha desenes de varietats, i fins i tot les olives d’una mateixa olivera, poden tenir matisos molt diferents unes de les altres.
Segons el moment que es cullen seran verdes o negres.

Habitualment és a les llavors on les plantes creen més greix, per poder donar força pel creixement d’una nova planta. En el cas de les olives, és de les úniques fruites que el greix es concentra en el fruit. I aquí rau la seva característica.

Recent collides són molt amargues, i aquesta amargor li dona un component anomenat oleuropeïna. Mentre la oliva va madurant sota el sol, aquest component es va convertint en menys amargant, fins que hi ha un punt que ja és bastant comestible en estat cru, tot i que ha de ser collida i menjada, ja que en si es fa malbé mot ràpid. Per aquesta raó el més habitual i comú és consumir-les un cop han estat macerades en salmorra, en sal o en oli d’oliva, o les podem deixar assecar al sol.
Es pot considerar com la fruita més alcalina, ja que conté molts minerals.

Gràcies al seu greix saludable, també alcalí, embelleix la pell, lubrica les articulacions i els intestins, reforça les membranes cel·lulars i son font d’energia de llarga durada.

 

També és un dels aliments naturals amb més contingut de vitamina E, també coneguda sota el seu nom tocoferol (paraula que prové del grec tokos, donar llum), aquesta té un gran poder antioxidant, repara el teixit connectiu del cos, teixit que embolica totes les estructures corporals: òrgans, muscles, tendons i óssos.

Per tant les olives juguen un paper important en la construcció i reparació del cos, i en la salut cardiovascular.

 

La proporció de greix-proteïna de les olives és equiparable a la proporció que té la carn vermella, per això son tan importants i desitjades quan passem a una dieta vegetariana.

El cos construeix l’àcid clorhídric de l’estomac, per dur a terme la digestió, a partir de sals. Les sals naturals que es troben en els vegetals salats, tipus les olives, restauren aquest àcid. Quan ets jove les sals de taula poden ajudar-te, però a mida que et vas fent gran, i l’energia vital decau, el cos no pot fer servir les sals de taula per restaurar-lo.

Els elements sulfurosos picants que contenen per exemple l’all i la ceba, són suavitzats pels greixos que contenen les olives o els alvocats, i això els fa més digeribles.

Moltes de les combinacions que fem habitualment tenen un sentit. El famós aperitiu que fem aquí d’olives i patates, que sembla que un cridi a l’altre bàsicament és perquè les patates fregides de per si són molt abrasives i dures pels teixits tous del cos, i el greix de les olives ho suavitza una mica.

Alhora d’escollir les olives adequades, millor que vinguin en pots de vidre, que no estiguin pasteuritzades, que no continguin additius i que tinguin poca sal.

 

Veureu que complir aquests requisits no és gens fàcil, moltes olives del mercat han estat pasteuritzades, i contenen habitualment aquests additius: E270, E300, E330, E401 i el menys recomanable de tots el E621 (glutamat monosòdic, al qual se li atribueixen bastants efectes secundaris)

Molta gent no en pren perquè diuen que engreixen, però en canvi es posen grans quantitats del seu oli a cada àpat, i és molt més saludable menjar l’oli amb la fibra i tots els altres nutrients que l’acompanyen. Prova-ho, el teu cos ho agrairà.



Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies