De ben jove vaig triar la medicina homeopàtica en lloc de l’al·lopàtica i vaig obrir la porta a la curació a través de l’alimentació i tècniques no invasives per al cos i la persona. L’antigimnàsia em va ensenyar al llarg de 10 anys quin era el meu ritme natural i com escoltar-me.
Per reduir el dolor crònic del maluc vaig estudiar i seguir moltes dietes (vegetariana, macrobiòtica, ayurveda, Seignalet, Kousmine…). No n’hi ha prou amb portar una dieta sana per trobar-nos i sentir-nos millor, alhora s’ha d’anar fent un creixement personal, emocional i espiritual. Després de molts anys d’aprendre de totes elles, m’he adonat que la malaltia i el desig de curació són el camí.
El que m’omple en la meva vida per ser feliç i estar en equilibri són les coses senzilles. Compartir amb la família i els amics. Estar i sentir la natura. Passejar amb bicicleta per Barcelona. Teixir al meu teler. Crear barrets. Llegir. Mirar una bona pel·lícula. Tot això és meditar per mi.
Avui, mirat amb perspectiva, reconec que havia creat un personatge alegre que amagava una tristesa interna. La meva feina ha estat treure’m capes per reduir les meves pors, arribar a la meva essència i estar en pau amb mi mateixa. I m’agrada acompanyar als altres en el seu viatge a trobar el diamant interior que tots tenim, a vegades tan amagat dins nostre que no es veu.