15 des. Carbassa de tardor
Les carbasses són un dels símbols de la tardor. Però hem de saber que el món de les carbasses és molt i molt ampli, hi ha carbasses quasi totes les estacions de l’any, i de totes les formes, mides i colors.
Originàriament es van cultivar a l’Àsia meridional. Els hebreus i els egipcis també la cultivaven, i aquests primers són els que la van introduir a Europa.
Botànicament pertanyen a la família de les Cucurbitàcies, igual que altres hortalisses, com els carbassons i els cogombres, i igual que algunes fruites, com els melons i les síndries.
Les flors són vistoses, grans i solitàries, i la planta és lleugera i enfiladissa, però ferma, i ocupa el seu espai còmodament, tot controlant el creixement de les males herbes. Per tant els seus fruits, les carbasses, són consistents a nivell nutricional i energètic, però al mateix temps lleugeres, i aquesta lleugeresa ens ajuda a no retenir líquids i a fer net de possibles paràsits al sistema digestiu.
Gràcies a aquesta capacitat diürètica de les carbasses, fa més de 100 anys que es fan servir per reduir la inflamació de la pròstata.
La seva pell endurida pot arribar a conservar la polpa interior ben bé tot un any. Aquesta pell antigament tenia molts usos, sobretot culinaris: se’n feien vaixelles completes, un cop buidades.
La polpa taronja de les carbasses ens indica que està plena dels pigments taronges anomenats betacarotens, que donen a l’aliment propietats antioxidants, és a dir, neutralitza els radicals lliures i evita que danyin les cèl·lules. Aquests betacarotens també tenen la propietat que es poden convertir en vitamina A al cos, i milloren la vista.
A més, les carbasses ens aporten molta aigua amb fibra mucilaginosa, vitamina C, potassi i seleni.
Us adonareu que pertanyen al mateix grup que els carbassons perquè, en pelar-les, us queden les mans llefiscoses, això és degut a la seva composició mucilaginosa.
Aquests mucílags llefiscosos són els que confereixen a la carbassa la propietat de millorar-nos la nostra pell i les mucoses, tant del tub digestiu (indicat en casos d’acidesa, gastritis, estrenyiment) com del sistema respiratori (ajuden a treure mocs dels pulmons, bronquis i faringe i, si es pren regularment, fins i tot milloren l’asma bronquial). En ser un aliment que ajuda a treure paràsits del cos, és molt útil a l’hivern, quan el cos tendeix a estar més baix de defenses.
S’ha demostrat abastament que les carbasses disminueixen la incidència de càncer gàstric, de mama, de colon i de pròstata.
En els casos de diabetis, gràcies a la seva composició, la carbassa pot ajudar a controlar millor els nivells de glucosa i és beneficiosa per al pàncrees.
Tindrem també en compte les LLAVORS tant com l’aliment en si, ja que són un aliment molt beneficiós.
Antigament es cultivaven per les seves llavors, no pel fruit pròpiament ja que era una mica aspre, però a mida que van anar apareixent varietats amb més polpa i més dolces, la polpa es va anar fent servir cada cop més.
Les llavors són molts nutritives i energètiques, i són riques en àcids greixosos omega 3, vit E, B, seleni i zinc. I concretament les vitamines B3 i B6 que contenen ens ajuden a no estar tant nerviosos i a dormir millor.
Les llavors al igual que la polpa alleugera algunes complicacions i malalties derivades de la diabetis, i encara és més útil que la polpa en eliminar paràsits intestinals i alleugerir els símptomes de l’asma bronquial gràcies al contingut en omega 3, ja que a demés actua d’antiinflamatori.
L’oli de llavors de carbassa redueix la tensió arterial.
És un aliments molt versàtil per fer servir a la cuina, es pot fer servir tant en plats dolços com en salats, aprofita la tardor i l’hivern per gaudir del seus beneficis!