idiomes
La Ceba • MERCÈ VANCELLS nutrició i salut integrativa
16850
post-template-default,single,single-post,postid-16850,single-format-standard,bridge-core-2.4.9,ajax_fade,page_not_loaded,,side_area_uncovered_from_content,qode-theme-ver-23.4,qode-theme-bridge,wpb-js-composer js-comp-ver-6.4.0,vc_responsive

La Ceba

La Ceba

Tenim el costum de trobar totes les virtuts als aliments que venen de lluny, i molts d’ells, a nivell de sostenibilitat, no té lògica que formin part del nostre dia a dia. I alhora ens oblidem o no li donem el lloc que li toca a alguns aliments més propers i no per això amb menys poders i propietats. Que hagin format part de la nostra alimentació durant tota la vida, no vol dir que no siguin importants.

Avui parlarem de la ceba, que ens acompanya amb humilitat des de fa més de 5.000 anys. I que ens ho fa fàcil, ja que són sencilles de cultivar, de transportar i conserven el vigor molt després de la collita i així la tenim disponible tot l’any!

Sembla ser que la ceba prové d’Orient, tot i que de manera salvatge els humans ja en consumien molt abans que arribés l’agricultura, per aquesta raó la ceba es considerada una hortalissa casi-salvatge.

Les cebes formen part de la família de les Liliàcies, i el seu nom original Allium cepa prové del la paraula celta all, i fa referència a la seva característica picantor i la sensació d’escalfor.

 

La part que mengem i que podem guardar durant tot l’hivern, es el bulb. Tenen unes arrels molt dèbils.

A Egipte la ceba va ser venerada com a símbol del univers i era sagrada segons la Dehesa Isis. La capa externa de la ceba simbolitzava l’eternitat, per això enterraven les cebes amb els faraons.

Els grecs van descobrir-li els efectes medicinals, sobretot alhora de tonificar el cos i els seus teixits. Els atletes olímpics en prenien moltes, fins i tot en forma de sucs i també es fregaven el cos amb elles. Ara se sap que les substàncies sulfuroses de les cebes, van molt bé pels teixits connectius i les articulacions. No cal esperar anar al balneari per banyar-nos en aigües sulfuroses, per beneficiar-nos-en.

Els romans li van descobrir els efectes antibiòtics, desinfectants, i sedants.

 

A Europa, fins ben entrat el segle XX les verdures per excel·lència eren les cebes, les mongetes i les cols. I se la va seguir consumint com a ús medicinal, per cremades, diarrees, desinfectar ferides, mals d’estomac,mals de cap per donar alguns exemples.

Quan tallem ceba tots plorem al olorar els olis sulfúrics que estimulen les mucoses, aquests mateixos olis, quan la mengem, esclaten en el nostre interior i fan incrementar la fluïdesa dels nostres fluids digestius, fent millorar l’absorció de nutrients. Aquests mateixos olis sulfúrics tenen propietats antisèptiques, prevenen la putrefacció intestinal i inhibeixen el creixement de la flora patògena.

La ceba és un dels aliments que més ens sulfura, no en el terme de fer-nos enfadar, però si en el sentit d’enfadar-se amb les cèl·lules malignes i/o canceroses i patògenes que tinguem al cos i així fa que les eliminem. La seva picantor fa que netegi les arteries i mucoses en general i enlenteix el desenvolupament de virus, fongs , ferments, i altres organismes. Al fer neteja i eliminar toxines, paràsits i metalls pesats veiem que millora molt la salut cardiovascular fent disminuir la tensió arterial, redueix la incidència de càncer, neteja el fetge, i també millorarem a nivell de teixit connectiu.

El teixit connectiu és el teixit més ampli que hi ha el cos i està format per un gran ventall de cèl·lules, com per exemple les del teixit fibrós, adipós, ossi i cartilaginós.

Es on s’hi produeix la inflamació, és molt important tenir aquest teixit net perquè pugui dur a terme les seves funcions de suport estructural, de defensa, de protecció, i de reparació de les lesions cel·lulars.

 

Altres components que cal destacar és el seu contingut en antioxidants, concretament la quercetina, i la vitamina C. La ceba és l’aliment que conté més quantitat de quercetina útil. La quercetina ajuda a eliminar els radicals lliures, alleugerint els efectes de la pol·lució.

Aquest mateix bioflavonoide anomenat quercetina, també té propietats antiinflamatòries, especialment recomanat per les malalties articulars. Ajuda a tenir flexibles i elàstiques les venes i les artèries.

 

Els greixos ajuden a digerir compostos de sofre picants i, al contrari, els compostos de sofre picants ajuden a digerir els greixos. Els compostos de sofre fan que el lipid es dispersi en el corrent sanguini, impedint que s’aglutini a la sang.

Tots sabem com ens afecten les emocions com la ràbia, la por, la tristesa alhora de digerir els aliments, el sulfur que contenen les cebes ajuden i faciliten la digestions en aquestes condicions, sobretot en la digestió de les proteïnes.

A les persones que els hi irrita o que no toleren bé la ceba crua, la poden coure i així volatilitzen el sulfur, i sinó també la poden posar en remull una estona abans de consumir-la. Cuinada a altes temperatures però, perd alguns dels seus compostos beneficiosos.

Consumir una ceba diària pot ser un dels hàbits més saludables que pots incloure, sola, a les amanides, o bé cuinada sola o amb altres verdures i estofats.



Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies