24 oct. La Col
La col es cultiva des de fa més de 4.000 anys. Per les seves propietats nutritives i medicinals, els soldats xinesos i mongols ja la consumien i conservaven fermentant-la en forma de xucrut. Ells sabien que la col els hi donava energia i resistència.
També la consumien els holandesos en els seus viatges, ja que el xucrut conté un alt contingut en vitamina C i evita l’escorbut.
Els grecs i els romans la menjaven i la utilitzaven com a remei per diverses malalties i en diferents formats, fins i tot feien servir les cendres amb mantega com a una crema per desinfectar ferides.
Els principals productors de col són Xina, Índia, Rússia, Corea del Sud i Japó.
La col pertany a la família de les Brassicàcies (antigament anomenades Crucíferes), en la que també hi pertanyen les cols de Brussel·les, el bròquil, la coliflor, la col rissada, el créixens i la ruca.
A alta muntanya les cols són una de les verdures que resisteixen tot l’hivern, per això una de les seves propietats al menjar-ne és l’energia i la fermesa que ens dona, ja que el seu cultiu creix també en dures condicions. Com més gelades aguanten, més gust tenen. I es recullen abans que floreixin.
És una verdura amb una estructura molt forta i sòlida, que conté molts minerals i vitamines que ens ajuden a mantenir la nostra estructura interna també en bones condicions: ossos i equilibri del sistema nerviós.
Important en època de creixement i en les dones en el període menopàusic.
La fulla de la col amb l’entramat de nervis tan prominents que té ens poden fer pensar en els nostres propis sistemes interiors, el respiratori, el digestiu, el limfàtic, el sistema nerviós, l’urinari i curiosament és una verdura que ens facilita la circulació dins de tots ells.
Existeixen més de 400 varietats de col. Totes les verdures d’aquesta família tenen un alt contingut en clorofil·la, ferro, calci, potassi, àcid fòlic, antioxidants, vit A,B,C i K.
Es pot prendre crua, bullida, al vapor, saltejada amb oli o fermentada com a xucrut.
Crua la podem tallar fineta per les amanides. Al bullir-la perd bastantes vitamines, sobretot la C, però pots fer-ne sopes o caldos. I fermentada com a xucrut ens aporta Vit C i K, folats, potassi, ferro i fibra a demés de les bactèries benèfiques lactobacillus acidophilus. Saltejada amb aigua i oli és una de les maneres, a part de crua, que aconseguiràs conservar i aprofitar més minerals i vitamines.
S’ha demostrat en molts estudis, que gràcies a uns compostos anomenats glucosinolats i sulforafans, totes les verdures de la mateixa família de la col prevenen el càncer.
Com podeu veure té tantes propietats com fulles, per enumerar alguns beneficis més per la salut i la prevenció de certes malalties degeneratives, potència el nostre sistema immunitari, repara i regenera teixits, ajuda a regular la tensió arterial, equilibra del sistema nerviós, ajuda a assimilar el ferro i combat l’anèmia i l’astènia, disminueix el nivell de sucre de la sang, és un bon diürètic, és també beneficiosa en malalts reumàtics, i amb problemes hormonals com la tiroides.
En crisis de dolor són un bon remei els cataplasmes de col. El suc de col es ven com a remei pels trastorns digestius com per exemple les úlceres, és un dels millors antiàcids i antiinflamatori.
L’olor característica de la col quan la bullim es deu als compostos ensofrats que la composen, que al bullir es desprenen.
Però no deixis que la seva olor i la seva fama de ser indigesta et limiten el seu consum, afegeix-la als teus plats tota la temporada, a ser possible mínim tres cops per setmana en qualsevol de les seves versions. Si et produeix molts gasos, recorda mastegar la bé i combinar la amb fonoll o comí per eliminar els efectes indesitjables.
El cabdell de col amaga dins seu tots els beneficis que s’han anat formant sota el sol del estiu i la tardor, aprofita la infinitat de propietats que ha desenvolupat en el seu interior.