14 nov. La Reina Magrana
Per mi la magrana és la reina de les fruites, tant per la seva forma de corona com per les seves magnífiques propietats i el seu exquisit sabor. De fet, els jueus es van inspirar en la seva forma a l’hora de dissenyar la corona.
A Egipte (2.500 aC) s’enterrava als morts amb magranes, ja que simbòlicament representaven el poder, l’amor i l’abundància.
Actualment sabem que aquest poder també és degut a les seves propietats antioxidants, antiinflamatòries i nutricionals.
Botànicament pertany a l’arbre magraner de la família Puniàcies, concretament s’anomena Punica Granatum. Punica prové del nom de la regió africana on hi creixien magraners, Granatum vol dir que té molts grans.
Originàriament prové del nord d’Àfrica i d’Àsia occidental, i es va cultivar a Egipte i en els països mediterranis.
La paraula magrana prové del llatí malum granatum vol dir poma amb grans.
Com que té tantes llavors, se la considerava un símbol de fecunditat i fertilitat. A mi sempre m’ha fet pensar en la forma de la mòrula de la cèl·lula, l’inici de la divisió cel·lular. I això ens pot fer pensar en l’inici de l’embrió, en el cas de la fecunditat, i també en l’ajuda que donen en la producció de col·lagen, augmentant així la capacitat de la pell per regenerar-se i no envellir.
Segons el codi de la Bíblia, la Magrana és una de les 7 fruites amb llavor que hi havia al Jardí de l’Edèn.
La magrana actualment és considerada un Superaliment, pel seu alt contingut en vitamines A,B i C, minerals (potassi, Ca i Mg) i sobretot pels seus fitonutrients (compostos que només trobem en fruites i verdures), majoritàriament polifenols, antocians i carotenoides.
Els polifenols són el fitonutriens més abundant en la magrana, i per la seva forma química combinen amb l’oxigen que ens fa envellir (els radicals lliures), és per aquesta raó que es coneix la magrana com un gran antioxidant.
La tardor ens invita a començar a recollir-nos més, anar més cap al nostre interior, i les fruites de tardor, com és el cas de la magrana, amb els seus colors esplèndids, en aporta lluminositat en el nostre interior, perquè no ens hi sentim perduts.
Com ja tots sabem, de manera natural la tardor també és moment de fer revisió i fer net, els arbres perden les fulles, els gossos canvien el pèl, les persones perdem més cabells i, emocionalment, igualment: fem net i deixem anar el que no volem ja, per deixar lloc al que sí que volem .
Els pigments que donen color a les fulles dels arbres o arbusts són: la clorofil·la (color verd), els carotenoides (color taronja) i els antocians (color vermell). A l’estiu i a la primavera predomina la clorofil·la, per això són verdes les fulles. A la tardor l’arbre es prepara pel fred, i envia sucres a les puntes de les branques per protegir-les de les congelacions, mentre disminueix la producció de clorofil·la i els pigments passen a ser els antocians i el carotenoides, que donen aquesta tonalitat a les fulles i fruits de tardor. A part de la seva tonalitat, els antocians i els carotenoides ens aportaran els beneficis necessaris per afrontar el fred, ja que són els fitonutrients que tenen aquestes propietats: antioxidants, enforteixen el sistema immunitari, i protegeixen el cos del desenvolupament de malalties cròniques i degeneratives.
Si prenem magranes ens millorarà la pell, els ossos, les articulacions, la vista, el sistema circulatori en general i el sistema digestiu, i a més inhibeix el creixement de cèl·lules cancerígenes.
Què esperes a menjar-ne?