27 set. Les Figues
A les acaballes de l’estiu i a l’entrada de la tardor, la natura ens sorprèn amb una fruita que de fet no és fruita sinó una flor invertida, el que realment són els fruits són el que anomenem llavors de l’interior. L’hem d’obrir per gaudir de la flor i els fruits.
Prové d’Àsia occidental, i ja es recol·lectava abans del 9.000 aC. És una de les 8 fruites que apareixen a la Bíblia i es menciona com a remei medicinal i espiritual.
La figuera produeix una de les fruites més nutritives del món, per això no és d’estranyar que algunes espècies de primats tropicals s’alimentin en un 80% de figues.
Una de les raons per les quals són tan nutritives és perquè s’han de consumir un cop collides, com a màxim dos o tres dies després, i això fa que conservi tots els nutrients i no els perdi pel camí.
Per la forma ens pot fer pensar en una pera o en una llàgrima, i això ho podem relacionar amb la seva propietat de fluïdificar i netejar mucoses, de la mateixa manera que la pera i la llàgrima també fluïdifiquen les mucoses.
Les figues tenen una simbologia espiritual i cultural molt extensa i variada, en consumien amb regularitat els grecs i els romans, especialment els esportistes grecs que participaven als jocs olímpics.
Diverses cultures consideren la figuera un arbre sagrat i protector: els grecs la plantaven entre l’àgora i el fòrum i marcava el punt de reunió dels avis, per als budistes és un símbol sagrat d’il·luminació, i segons la cultura musulmana és l’arbre més intel·ligent. A Grècia les figues es consagraven a Dionís, Deu de la renovació. Plató la va batejar com la fruita dels filòsofs, i era la seva fruita preferida. Tant en la mitologia grega com en la romana, les figues s’associaven als deus del vi i del plaer sexual, per aquesta raó sempre ha estat un símbol de sensualitat i fecunditat. I a l’Índia l’anomenen “flor de la dona” o “flor del plaer sexual”.
Botànicament provenen del gènere Ficus carica, dins la família de les Moràcies. Pot arribar a tenir una alçada de 4m.
Turquia i Grècia són els principals productors de figues del món. Creixen en llocs rocosos i càlids de la Mediterrània. Hi ha més de 600 varietats de figues.
Les figues són riques en potassi, calci, magnesi i ferro. És una de les fruites amb més calci, sobretot seca, per això és tan recomanable en nens en època de creixement i en gent que practica esport.
A més té molts polifenols i betacarotens, uns molt bons antioxidants, i també moltes vitamines del grup B i C.
Se li atribueixen moltes propietats medicinals, tant pel seu contingut en minerals i vitamines, com per l’alt contingut en fibra. Gràcies a la fibra, sacia molt aviat i alenteix l’absorció de sucres. I els seus enzims digestius afavoreixen la regularitat i la digestió.
Quan mengeu figues notareu que us queden les mans i els llavis enganxosos, és perquè contenen una substància que ens neteja els conductes, tant les mucoses respiratòries com les intestinals, i ajuda a eliminar toxines, residus, paràsits i mucositats del cos per la seva capacitat d’arrossegar i laxar alhora.
Les figues humitegen els pulmons i els intestins, i poden arribar a alleugerir el dolor de dents. Resumint, va bé per les mucoses en general, tant de la boca, com d’intestins i pulmons.
Les figues són el fruit sec més alcalí i el que conté més quantitats de minerals.
Menjar figues és una bona manera de començar la tardor, ben nets per dins i per fora. Aprofiteu per menjar-les fresques fins que s’acabin i que en la seva forma seca us acompanyin durant tot el curs.