11 maig Les oloroses Maduixes
Els fruits de la maduixera pròpiament dits són els petits punts que veiem a la part exterior, dins d’aquests fruits hi ha les llavors. El teixit carnós vermell és el resultat del creixement de la flor amb una forma que ens fa pensar en el nostre cor.
Com que el teixit carnós no és una fruita, el contingut de sucre és molt baix, i això la fa ideal per a la gent amb sobrepès, diabetis i per baixar nivells de sucre.
Botànicament, tant la maduixa com el maduixot pertanyen a la família de les Rosàcies i al gènere de les Fragaries i el seu nom prové del llatí Fragum, que significa fragància, perfum.
La maduixa de bosc és la primera que va aparèixer en boscos humits d’Europa, és la varietat Fragaria, molt petita de mida però intensa d’olor i de gust.
Les maduixes que més cultivem a Europa són les varietats Fragaria viridis i Fragaria Moschata. Els més grans productors de maduixes són Canadà, França, Estats Units, Itàlia, Àustria, Japó i Nova Zelanda.
Imagineu-vos si és important aquesta fruita que fins i tot té un museu dedicat en exclusiva a Bèlgica.
Les maduixes són riques en antioxidants, folats (vitamina B9), potassi, fibra, i despunten per ser molt riques en silici, i vit C.
Actuen com a antioxidants els antocians, que li donen el pigment vermell, els betacarotens, els tanins i la vitamina C. Tots els antioxidants milloren o retarden les malalties cardiovasculars, o degeneratives relacionades amb l’envelliment cel·lular i el càncer.
És una de les fruites amb més quantitats de folats (vitamina B9), una de les funcions dels quals és la síntesis i la reparació de material genètic (ADN), per això és tan important que les embarassades en consumeixin.
Tant el silici com la Vit C són essencials per a la reparació de teixits arterials i connectius. El silici, concretament, juga un paper molt important en el metabolisme i també estructuralment en el creixement i desenvolupament dels ossos, els cartílags, les ungles, els cabells i molts òrgans del cos. Les maduixes també contenen àcid salicílic, que té propietats antiinflamatòries i anticoagulants, com l’aspirina.
Tingueu present que 8 maduixes aporten més vitamina C que una taronja.
Ja a l’Edat Mitjana, les maduixes es feien servir amb finalitats medicinals i els antics romans creien que les maduixes milloraven els símptomes de melancolia, mareig i totes les inflamacions, així com febres, infeccions de gola, càlculs renals, halitosis, atacs de gota i malalties de la sang, del fetge i de la melsa.
En les maduixes ecològiques ho podem aprofitar tot, tant les fulles com les arrels, són diürètiques i astringents, i les podem fer servir en infusions, sucs i batuts verds.
Si no són ecològiques, i com que és una fruita que no es pela, es fàcil que a vegades provoquin reaccions al·lèrgiques a causa dels pesticides que els hi posen, i també al fet que sovint es cullen abans de la maduració.
Les maduixes són una de les fruites que més gust i olor han perdut darrerament, a causa de la manera com es conreen i al fet que viuen en hivernacles.
Guieu-vos, doncs, pel vostre olfacte per avaluar-ne la qualitat.